Arreu del món, l’Orde del Carmel Descalç -sorgit el 1562 a Àvila-, compta amb multitud de comunitats contemplatives femenines. Actualment, a Catalunya hi ha 15 monestirs, la majoria d’ells pertanyents a alguna associació o federació.

El Carmel Teresià, expressió renovada de l’Carmel, va ser orientat per la nostra fundadora, Santa Teresa de Jesús, per viure l’Evangeli com a petites comunitats fraternes, dedicades a retir i solitud, a l’oració i contemplació, animades i sostingudes per un fort sentit apostòlic i missioner.

Teresa de Jesús, dona excepcional, genial escriptora, santa i Doctora de l’Església, va rebre de l’Senyor un do, un carisma, que ha enriquit de manera singular la vida eclesial, projectant una nova i potent llum sobre el misteri de la relació entre Déu i l’home.

Ella ens revela, a través del seu camí espiritual, que som estatge de Déu viu, que podem relacionar-nos amb Ell en diàleg íntim, profund i amistós, descrivint amb riquesa de símbols la bellesa i dignitat de l’ànima humana creada i dotada de capacitats infinites per a aquesta comunió amb Déu.

L‘Origen de el Carmel Descalç o Teresià cal buscar-hi, en aquest diàleg de Teresa de Jesús amb el Déu-Home la presència viva experimenta. És Jesús que pateix en la història, i a qui ella intenta d’alguna manera ajudar. Els mals del seu temps es converteixen per a ella en desafiament i l’impulsen a aprofundir en el seu ideal fundacional: no crearà un recinte de tranquil·litat per a ella i les seves monges, sinó un lloc de compromís radical des de la misteriosa força de l’oració.

Per això, la carmelita teresiana viu aquest misteri oracional com a trobada personal i amorós amb Jesús, «en qui resideix la plenitud de la divinitat»; és Ell qui dóna sentit al seu estil de vida i sembra en el seu cor l’amor universal i la necessitat d’associar-se la Redempció de tots els homes, comprometent la seva existència en una vida de lliurament, de fe, esperança i amor.