Des de la sortida, fins a la posta de sol, lloeu el nom del Senyor. Salm 112

Moltes persones es pregunten què fem les contemplatives en el dia a dia, què passa durant 24 hores dins un monestir.

Nosaltres aprofundim en el sentit que Jesús dóna a cada existència humana, des d’unes estructures peculiars: la clausura i l’horari monàstic.

Aquests mitjans no són l’essencial del nostre carisma, sinó una forma d’organització que ens permet vertebrar la nostra quotidianitat des d’una òptica radicalment espiritual.

Els eixos vertaderament fonamentals de la nostra vida són la pregària, la fraternitat, el treball i la formació.

Parant esment en el nostre horari, algú podria pensar que el nostre ritme és monòton. Però dintre de la rutina diària, a la llarga, hom s’adona que és molt dinàmic, ja que cap dia és igual a l’anterior.

Cada germana té assignada una o més tasques, segons les seves capacitats i habilitats. A més, totes col•laborem en la neteja i ens ajudem en el que convingui, segons les possibilitats.

Igualment, les nombroses visites de familiars i amics són moments de joia i de novetat per a nosaltres.
De vegades, també vivim sorpreses: hi ha molta gent que ens ha vingut a conèixer per curiositat, per sentit eclesial o a fi d’exposar-nos els seus problemes i demanar-nos que preguem per ells.

Tot això ens fa adonar que les persones necessiten sentir-se escoltades sense presses, i des d’una acollida realment fraterna i cristiana. Per a nosaltres, aquestes vivències són un enriquiment i un repte. Un regal de Déu.