«Aquí totes han de ser amigues, totes s’han d’estimar, totes s’han d’ajudar» (Camí de Perfecció, 4,7).

Teresa de Jesús, en fundar el Carmel Descalç, volia que en les nostres comunitats es palpés la germanor de l’evangeli.

Ens exhortà que visquéssim sentint-nos amigues entre nosaltres, i que maduréssim humanament i espiritual des del servei joiós, el perdó mutu i l’estimació sincera.

Bona mostra d’aquest anhel de convivència evangèlica fou la instauració de 2 hores diàries de trobada comunitària: les recreacions.

En aquestes estones de distensió –en una sala a part- es comenten les notícies, les visites, les inquietuds, la formació, etc, mentre s’enllesteix alguna tasca manual.

Si s’escau, també seguim atentament els informatius de la televisió o mirem algun vídeo o DVD interessant.

Durant aquests moments de trobada fraterna i d’un animat compartir, no manquen divertides improvisacions (cançons, rodolins…), i llargues estones d’humor farcides d’acudits i bromes: l’alegria és un distintiu de l’humanisme teresià!

En dies especials (solemnitats, festes, aniversaris, onomàstiques), les més agosarades ens delecten amb alguna representació teatral o bé un concert de piano, flauta o cítara.

Per les vacances d’estiu, a fi de fer més suportable la calor, “emigrem” al bosquet de pins de l’hort, per dinar a l’ombra, gaudir de la natura, i fer xerinola.

També sortim al claustre, després de sopar, per contemplar els estels a la fresca. Així acabem la jornada amb la grata sensació de ser una família que viu sota la mirada amorosa de Déu.