«Al bell mig de la tasca, el Senyor hi és, ajudant-vos interior i exteriorment» (Fundacions, 5,8).

Tot monestir contemplatiu necessita gaudir d’una mínima autonomia vital.
El treball ha garantit sempre a les comunitats teresianes els ingressos econòmics suficients per a dur a terme la seva missió.

És així com la pobresa -un dels eixos centrals de tota consagració religiosa- és viscuda des d’una òptica vertaderament humana, solidària i pràctica.

L’austeritat i senzillesa d’aquest estil de vida subratllen la nostra peculiar pertinença a la societat, realitat que potencia viure les diferents aptituds manuals i/o intel•lectuals de les germanes com una joiosa col•laboració en la Creació.

Des de fa uns anys, la tasca principal que ens ocupa és la impressió dels recordatoris de la Funerària de Terrassa: un treball força relacionat amb el món de la informàtica i el disseny gràfic.

Al llarg del dia, però, realitzem moltes altres activitats, pròpies d’una vida organitzada en comunitat: atendre la porteria, fer la bugada, preparar i endreçar el menjador, tenir a punt la hostatgeria… D’altres àmbits són la provisoria, la biblioteca, l’economia, l’arxiu, les compres i encàrrecs, la sagristia, la infermeria, el manteniment de totes les instal.lacions, acompanyar a les visites mèdiques, la roberia, la cuina, l’hort i el jardí…