«Diu la primera Regla nostra que preguem sempre» (Camí de Perfecció 4,2).

L’experiència contemplativa, en Teresa de Jesús i Joan de la Creu, és el centre de la vida cristiana.
Ells copsaren que el nucli més original de l’existència de Jesús fou el seu diàleg ininterromput amb el Pare.

Des d’aquesta certesa, establiren l’oració com a activitat primordial en tot monestir carmelita, en sintonia amb l’ideal evangèlic que testifica la nostra Regla (s. XIII): «romangui cadascú a la seva cel•la, meditant nit i dia la llei del Senyor i vetllant en oració» (núm. 8), ja que «tothom ha de viure en obsequi de Jesucrist, servint-lo lleialment amb cor pur i bona consciència» (cfr. núm. 2).

L’Oració Personal

«L’estil que pretenem portar no és solament el de ser monges, sinó ermitanes» (Camí de Perfecció 13,6).

En un Carmel, la dimensió eremítica és present d’una manera inqüestionable, ja que la nostra fundadora perseguia crear un clima de desert, un medi contemplatiu.

En el monestir, però molt més encara dins el propi interior, cada germana troba -gràcies al silenci i la solitud-, un ambient favorable a la pregària íntima, el recolliment interior i l’atenció conscient a tot el que s’esdevé dins i fora d’ella mateixa.

L’Oració Comunitària

«Procurem ser tals que valguin les nostres oracions» (Camí de Perfecció, 3,2).

En harmonia amb la vivència individual de la contemplació, la comunitat prega reunida en diversos moments del dia: al matí, Laudes i Tèrcia; al migdia, Sexta i Nona; i al captard, Vespres i Ofici de Lectures.

Abans de retirar-nos a descansar a la cel•la, ja entrada la nit, finalitzem la jornada amb Completes.

L’acte litúrgic més important però, i que ens configura com a comunitat reunida en nom del Senyor, és la celebració diària de l’Eucaristia.

El cant, en la nostra lloança comunitària, vol ser exponent de la bellesa pròpia de la litúrgia cristiana: podem gaudir-ne de forma inestimable gràcies a les creacions musicals de Mn. Domènec Cols, i del P. Gregori Estrada i el G. Odilò Planàs de Montserrat.