Descendent de militars, i amb una mare enormement religiosa, Isabel Catez destaca des de molt jove per la seva sensibilitat musical i per un caràcter enèrgic i decidit. Virtuosa del piano, alegra les festes amicals i les vetllades familiars amb concerts improvisats, faceta que abandona als 21 anys, quan ingressa al Carmel de Dijon (França).

Enamorada de la natura, dels viatges i de l’amistat, manté els lligams d’estimació amb la seva mare, la seva germana Guita i les seves amigues a través d’una fluida correspondència. És a través d’aquestes cartes, i dels seus apunts recollits en moments de recés personal i comunitari, que anys després hom descobreix la flama interior que la fa vibrar: l’amor vivencial del Déu Trinitari.

Fascinada per la doctrina de l’apòstol Sant Pau, aprofundeix en el misteri de la vida cristiana i en fa la brúixola del seu quotidià. Atenent els hostes a la porteria, cosint silenciosament a la seva cel•la, compartint inquietuds amb la seva priora… ella traspua una llum i un secret que la fan feliç en tot moment.

Diari espiritual, El cel a la terra, Cartes, Darrers Exercicis Espirituals… són el recull principal dels seus escrits, caracteritzats per una vivència intensa i constant del que significa la consagració baptismal i la consciència de ser fills de Déu. La composició que més ressò ha tingut en el món cristià és “Elevació a la Santíssima Trinitat”, pregària que evoca el seu més gran anhel: configurar-se cada cop més a Crist.

Durant el I Centenari de la seva mort (2006), es va presentar el documental Sabeth, preparat per Massimo Manservigi en col•laboració amb el Carmel de Dijon-Flavignerot. Molt ben rebut per multitud de comunitats religioses i parroquials arreu del món, és un bell homenatge a aquesta jove beata, en un intent reeixit d’actualitzar el seu missatge i fer-lo proper a la mentalitat postmoderna.