De família greco-melquita catòlica, l’existència de Maria Baouardy és un mosaic sorprenent fet de peces tan diverses com el sofriment, la integritat de la fe, les gràcies extraordinàries sobrenaturals i l’obertura i docilitat a les mocions de l’Esperit.

Òrfena als 3 anys, la seva família se l’enduu a Egipte, on és educada. Quan en l’adolescència pretenen casar-la amb un jove musulmà, s’hi nega per preservar la seva fe cristiana, i és agredida de forma brutal. Restablerta miraculosament, marxa a Jerusalem, Beirut i finalment Marsella (França), on treballa com a serventa.

El 1865 ingressa a la Congregació de les Germanes de Sant Josep de l’Aparició, on es fa estimar ben aviat per la seva senzillesa i diligència en el servei, malgrat les dificultats per expressar-se en francès. Essent postulant s’inicien els fenòmens místics que caracteritzaran la seva vida espiritual, i els superiors li indiquen entrar a la vida contemplativa, en concret al Carmel de Pau. Les germanes carmelites, en conèixer-la, veuen en ella un ésser singular, profundament enamorat de Jesús, tanta és la innocència i delicadesa que traspua el seu aspecte.

Malgrat ser germana de vel blanc, encarregar-se de tasques i serveis que la fan passar molt desapercebuda dins la comunitat, tenir una salut precària, i no saber llegir ni escriure, edifica la comunitat pels seus consells i exhortacions, així com per intuïcions i clarividències inaudites.

Fundadora del Carmel a la Índia i a Terra Santa, i morta prematurament als 33 anys, és anomenada carinyosament arreu del món amb el sobrenom de “la petita àrab”, per la seva simplicitat, esperit d’obediència i transparència.

La seva vida brilla en el Carmel Teresià per la seva profunda humilitat i un gran amor a l’Església.