Jueva, filòsofa, convertida al cristianisme, carmelita descalça, màrtir a les cambres de gas… aquesta gran dona del s. XX reuneix un seguit de facetes sorprenents, a les quals s’ha afegit la seva proclamació com a Patrona d’Europa junt amb Santa Caterina de Siena i Santa Brígida.

D’una intel•ligència agudíssima, cerca la veritat i el sentit de la vida humana amb totes les seves forces, no resignant-se mai a adoptar postures mediocres o irrellevants davant el misteri de l’existència.

Deixebla de Husserl en la seva etapa d’estudiant de fenomenologia, s’endinsa amb afany en la redacció de la seva tesi doctoral Sobre el problema de l’empatia. Anys després, se la convida arreu d’Europa a multitud de conferències de caire antropològic i pedagògic, entre les quals sobresurten aquelles dedicades al rol femení: L’ethos de les professions femenines i Fonaments de la formació de la dona.

Un cop ingressa al Carmel Descalç, recull els seus records familiars a Vida d’una família jueva, i esbossa una autobiografia sota el títol Com vaig arribar al Carmel de Colònia.

Amb el vist-i-plau de la seva priora i per desig del seu provincial, treballa incansablement en un seguit d’obres espirituals, el màxim exponent de les quals és la inacabada Ciència de la Creu, homenatge a la doctrina de Sant Joan de la Creu.

La settima stanza (1996), film de Marta Meszaros; Una vita per la verità, pel•lícula produïda per Edizioni OCD (1998); i Arrancada del poble. Un acostament a Edith Stein, màrtir (2003), documental dirigit per Eduardo T. Gil de Muro a instància dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears, són 3 aproximacions artístiques a l’extraordinari i singular periple existencial d’aquesta dona inclassificable i alhora entranyablement propera en la seva lluita per fonamentar racional i espiritualment la dignitat de l’ésser humà.