Les Sagrades Escriptures ens presenten el profeta Elies com l’home de Déu, que camina sempre a la seva presència, portat per l’Esperit i defensor dels pobres. Un personatge que viu la fe sense fissures, i que lluita amb zel ardorós pel culte del Déu únic i veritable i en defensa els drets. El profeta de foc considerant que la seva missió és salvaguardar la puresa de la fe d’Israel en el Déu vivent, desafiant solemnement els profetes falsos al Mont Carmel.

Perseguit per la reina Jezabel, a qui denuncia pels seus abusos i injustícies, es refugia prop el torrent de Carit, on es diu que l’alimentaren els corbs, per fugir després a través del desert. Exhaust pel camí i les proves sofertes, demana morir en un impuls de desesperació. Ajagut sota una ginestera, se li apareix un àngel que li dóna forces i el convida a menjar aigua i pa.

El Senyor remunera el seu zel per la glòria divina fent-se-li sentir íntimament dalt la muntanya de l’Horeb. Aquesta vivència esdevé el prototipus de l’experiència mística i el punt més àlgid de la comunicació de l’home amb la divinitat.

Els primers eremites que, al segle XII, al Mont Carmel, instauraren la vida monàstica en honra de la Verge Maria miraren cap a ell i s’hi inspiraren, seguint la tradició dels antics monjos, prenent-lo per model. És per això que l’Orde el considera, amb tota justícia, com el seu Fundador ideal.