Anomenada popularment Santa Teresina o “la petita flor de Normandia”, aquesta jove francesa, morta als 24 anys, ha estat nomenada doctora de l’Església per la seva singular relectura i actualització de la Bona Nova de Jesús.

Criada en un ambient burgès i dins una espiritualitat marcada pel jansenisme, ingressa en el monestir de la seva ciutat, Lisieux (Calvados), amb només 15 anys. Hi viu escassament 9 anys, durant els quals roman en el més complert anonimat, aprofundint dia rere dia en la Paraula de Déu i en l’ensenyament de Santa Teresa.

D’ una sensibilitat i finesa psicològica fora del comú, madura ràpidament a través de grans sofriments personals, familiars i comunitaris. Tot i experimentar l’amargor i la incertesa de diverses crisis interiors, resta sempre en comunió intensa amb els problemes i esperances de la societat del seu temps, estableix amb alegria una formosa correspondència amical amb 2 missioners, i manté sense defallir una actitud constant d’oració i servei desinteressat. Encarregada un temps d’ajudar la priora en la tasca de formació de les novícies, les encamina amb decisió pel “caminet de la infància espiritual”, peculiar doctrina nascuda de la seva experiència de l’amor de Déu.

Compendi extraordinari de l’evangeli, l’espiritualitat teresiano-lexoviense recupera la consciència de filiació que Jesús viu respecte el Pare. Amb aquesta perspectiva vital, Teresina aprèn a abandonar-se confiadament als braços de Déu tot al llarg de les jornades, a voltes feixugues, dins els murs del monestir. La vivència apassionada d’amistat amb Jesús, que reflecteix en els seus Manuscrits Autobiogràfics, publicats un any després de la seva mort sota el nom de Història d’una ànima, ha fascinat multitud de creients i no creients, apropant-los amb nova mirada al misteri de la vida humana i al nucli més sa de l’espiritualitat cristiana.

D’altres obres que recullen el seu pensament i paraules, vertaders best-sellers des de la seva publicació, són: Consells i Records, Cartes, Quadern Groc o Últimes converses, Poesies, Recreacions piadoses…

Thérèse (1986), pel•lícula dirigida per Alain Cavalier, és una de les aproximacions més impactants a la figura d’aquesta jove santa. Amb un llenguatge visual molt atrevit, aquest film ha estat guardonat amb diversos premis poc després de la seva estrena al Festival de Cannes.

Una altra visió de Teresina, més clàssica, la podem trobar de la mà del director Leonardo Defilippis: Thérèse: ordinary girl, extraordinary soul és la seva aposta per mostrar la profunda espiritualitat del “Caminet”. Amb un guió acurat i una escenografia romàntica, ha captivat des del 2005 el cor de milers de persones, principalment als Estats Units.

Finalment, i arrel de la celebració del primer Centenari de la mort de la santeta, el Santuari de Santa Teresina de Lleida (Carmelites Descalços de Catalunya i Balears) ha editat un bell documental de poc més de mitja hora, en català i castellà, titulat Teresa de l’Infant Jesús: una mirada, un somriure (1997).