«Entenguem en veritat que hi ha una altra cosa molt més preciosa, sense comparació, dins nostre, que allò que veiem per fora. No ens imaginem buits en l’interior». (cf. Camí de Perfecció 28,10).

Els diferents carismes presents en l’Església han contribuït, al llarg dels segles, a difondre el missatge de l’evangeli, accentuant-ne un aspecte determinat. En la nostra Orde, sobresurt tota una doctrina de caire místic, fruit de la vivència espiritual i la reflexió de molts dels seus membres. El conjunt dels seus escrits, amarats de recerca de Déu i diàleg apassionat amb el món, es coneix genèricament amb el terme d’espiritualitat carmelita.

Aquesta dimensió mística tan pròpia del Carmel Teresià testimonia amb força que el cor de la persona és habitada. Déu respon a l’atenció conscient i amorosa del deixeble: des del centre més pregon de l’ésser s’imposa la certesa d’una comunió. Experimentar-ho és una vivència capaç de transformar la pròpia vida, donant-li un sentit de plenitud.

Per a nosaltres, el model acabat de persona contemplativa és Maria, la jove de Natzaret. Junt amb Elies, el profeta de foc, és considerada figura inspiradora del carisma. Segons la Bíblia, tots dos gaudeixen d’una mirada interior desperta, oberta al misteri de Déu. Com ells, el nostre camí és un aprenentatge continu per a fer-nos conscients de la presència de Déu. No es tracta d’una autosuggestió intimista: és la certesa d’un Amor que es dóna sense fi i que neix de l’endinsament serè en la pròpia interioritat.

Nada te turbe.


Nada te espante.


Todo se pasa.


Dios no se muda.


La paciencia todo lo alcanza.


Quien a Dios tiene,


nada le falta.


Solo Dios basta.

Teresa de Jesús