Henri Grialou, carmelita descalç francès, és un dels grans mestres espirituals del s. XX, encara poc conegut a les nostres terres.

Orientat naturalment des d’infant vers els sacerdoci, la lectura de la vida de Sant Joan de la Creu durant el temps de seminarista li revelà la seva vocació al Carmel teresià, on va ingressar decididament el 1922.

Des dels inicis del seu ministeri , es dedicà en cos i ànima a difondre la doctrina espiritual dels mestres del Carmel i, convençut de l’actualitat del carisma teresià, treballà per reforçar la vitalitat dels carmels de França, dels quals fou nombrat Visitador apostòlic pel papa Pius XII l’any 1948. Assumí també diversos càrrecs en l’Orde: definidor general, vicari general, provincial d’Avinyó-Aquitània…

Envaït fortament per la gràcia profètica i mariana del Carmel, amb el seu doble moviment de contemplació i acció, va intuir ben aviat quina era la missió que l’Esperit li encomanava, i a través de la qual serviria apassionadament l’Orde i l’Església: obrir els camins de la contemplació i la santedat a tots els cristians que viuen i treballen enmig del món, fundant l’Institut secular Notre-Dame de Vie, els membres del qual (laics i sacerdots) són cridats a donar testimoni del Déu viu i revelar-lo als homes i dones d’avui.

Els seus escrits més importants, on sintetitza magistralment les riqueses doctrinals del Carmel Descalç, i que revelen també la seva pròpia experiència espiritual són: Vull veure Déu, Misteri pasqual, El teu Amor va créixer amb mi: Teresa de Lisieux, Maria, mare en plenitud, Moguts per l’Esperit, Joan de la Creu, presència de llum i Notes íntimes.