Joana Fernández Solar és la primera flor de santedat de Xile i del Carmel Teresià d’America Llatina.

Inquieta d’esperit i profundament afectiva, passa la seva infància en un clima normal i equilibrat, que l’ajuda a adquirir una sòlida maduresa humana, integrant en síntesi harmoniosa allò diví i humà: la pregària, l’estudi, les tasques de la llar, la solidaritat, l’esport…

Atreta per Crist des de l’adolescència, també viu una profunda espiritualitat mariana, que l’ajuda a superar els obstacles que tant en la seva família com en el seu entorn social provoca la seva ferma i precoç decisió d’entrar a la vida religiosa.

Als divuit anys ingressa al monestir de Els Andes, prenent el nom de Teresa. Hi viu escassament 11 mesos, doncs mor a causa d’una epidèmia de tifus.

Venerada al Santuari que porta el seu nom dins el paratge natural dels Andes, Joan Pau II la proposà per model de la joventut el 1987 pel seu tarannà cordial, responsable, servicial i joiós en el seguiment del Crist.

El seu missatge espiritual és ric i transparent: configurar-se a Crist, devoció filial a Maria, amor a l’Orde, zel per l’evangelització, comunió amb els sofriments i alegries dels propis familiars i amics…

Els seus escrits són fonamentalment autobiogràfics (Cartes, Diari), però s’han conservat també algunes composicions literàries del seu temps d’interna al col.legi.